APRENENT AMB ELLS

POST DEDICAT A UN TANDEM CAPTIVADOR

.
Molts dels propietaris que arriben a mi amb els seus gossos, volen fer alguna cosa més que passejar pel carrer amb la corretja sense donar la impressió que és el gos qui passeja l’amo o tirar-li la pilota al parc tenint la seguretat que quan han acabat, poden recuperar-lo sense problemes. Tenen altres motivacions i pregunten……………Això que feu vosaltres, ho puc fer jo també??.
Primer cal informar-los, que no tots els gossos valen per a totes les disciplines, però probablement si, tots els gossos poden fer que els seus amos es sentin orgullosos desenvolupant alguna acció senzilla i satisfactòria en la qual aprendrem amb ells.Un d’aquests propietaris va arribar a nosaltres amb la seva Boxer femella, NALA, vam fer una obediència excel lent, quan acabaven el seu període de formació vam veure que Nala tenia altres possibilitats i el seu conductor a la vegada, s’ho passava tant bé amb ella i descobria quantes coses podien aprendre que vam decidir incloure el tàndem en el nostre equip d’Agility.

Nala era una gossa molt motivada amb ganes de fer alguna cosa i la primera fita era aconseguir un objectiu. (Presentar-se en grau 1).
Ells van aprendre a canalitzar i gestionar aquesta motivació per desenvolupar un bon treball de precisió i velocitat. Per això nosaltres els vam ensenyar l’important que era la comprensió dels exercicis, que entenguessin el que estaven fent en tot moment.Aprenent molt tots dos, van arribar al seu objectiu, ia més la seva recompensa va ser que van fer pòdium.
Quan van sortir del ring la seva compenetració era tan gran que més que explicar-la només cal veure-la.

Us deixo la seva abraçada per a vosaltres.

Kamel

Segueixo amb les presentacions dels meus gossos, aquesta vegada li toca el torn al nostre grandot en Kamel (Kamel de Danimoreno).
Kamel va venir a mi, perquè després d’un temps apartada de l’esport caní, i com a persona inquieta que sóc vaig fer una incursió en el món del Agility on vaig arribar a competir en la categoria màxima amb en Charlie, un magnífic Border Collie, des del nostre Club Coopcan (una experiència agradable i interessant per a mi).
La mala sort que fa que els bons gossos tinguin un final prematur, va fer la seva tràgica entrada en forma de càncer fulminant, que es va dur a el meu estimat company.
Els meus amics i també companys “gosseros” sabien que en el meu cor sempre ha estat i està el Malinois i van decidir en el meu aniversari entre tots regalarme’n un: en Kamel.
En un principi no tenia intenció de treballar Ring, hi ha pocs clubs que ho practiquin i em quedaven lluny.
Fins als 10 mesos va estar vivint feliç entre la hamaca del jardí i el sofà del menjador, però tant a ell com a mi això se’ns feia poc.
Inconscientment i des de l’experiència d’haver tingut altres malinois mai va ser un “cadellet de jardí”, els seus jocs estaven sempre dirigits a un futur treball que per fi estem realitzant.

quan va fer l’any vam començar a treballar al Club Ring  Xaloc, grup que per alla l’any 91 vaig fundar juntament amb el nostre gran amic Xavier Marsinyach, un dels pioners del Ring en aquest país, i que ell ha mantingut en actiu fins ara.

Des del principi, el pensava que el nostre tàndem estava una mica desajustat, Ja que en Kamel és força grandot (uns 36 kg. Amb 16 mesos) i la que subscriu fa d’alçada 1’65.

Encara que vam iniciar les bases sempre conduïts i animats per ell, en Xavier no acabava de veure clar aquest equip. Així que quan va arribar a nosaltres Legend, i el meu company David Cabrerizo, (que a més, és l’H.A. del nostre Club aqui a Tarragona) em va dir que tenia tantes ganes de gos, que ell i jo vam decidir, que en David es faria càrrec d’en Kamel i jo em dedicaria a la petita.

tot i que els seus “jocs” i els seus “mimos” segueixen sent per a mi……….. Era cert, la Legend s’ajustava més a mi, una altra vegada batallar des de l’inici amb un cadell però amb molt de gust, vès quin remei!

Com veieu en aquest moment estem plenament dedicats a la pràctica del Ring.