Segueixo amb les presentacions dels meus gossos, aquesta vegada li toca el torn al nostre grandot en Kamel (Kamel de Danimoreno).
Kamel va venir a mi, perquè després d’un temps apartada de l’esport caní, i com a persona inquieta que sóc vaig fer una incursió en el món del Agility on vaig arribar a competir en la categoria màxima amb en Charlie, un magnífic Border Collie, des del nostre Club Coopcan (una experiència agradable i interessant per a mi).
La mala sort que fa que els bons gossos tinguin un final prematur, va fer la seva tràgica entrada en forma de càncer fulminant, que es va dur a el meu estimat company.
Els meus amics i també companys “gosseros” sabien que en el meu cor sempre ha estat i està el Malinois i van decidir en el meu aniversari entre tots regalarme’n un: en Kamel.
En un principi no tenia intenció de treballar Ring, hi ha pocs clubs que ho practiquin i em quedaven lluny.
Fins als 10 mesos va estar vivint feliç entre la hamaca del jardí i el sofà del menjador, però tant a ell com a mi això se’ns feia poc.
Inconscientment i des de l’experiència d’haver tingut altres malinois mai va ser un “cadellet de jardí”, els seus jocs estaven sempre dirigits a un futur treball que per fi estem realitzant.
quan va fer l’any vam començar a treballar al Club Ring Xaloc, grup que per alla l’any 91 vaig fundar juntament amb el nostre gran amic Xavier Marsinyach, un dels pioners del Ring en aquest país, i que ell ha mantingut en actiu fins ara.
Des del principi, el pensava que el nostre tàndem estava una mica desajustat, Ja que en Kamel és força grandot (uns 36 kg. Amb 16 mesos) i la que subscriu fa d’alçada 1’65.
Encara que vam iniciar les bases sempre conduïts i animats per ell, en Xavier no acabava de veure clar aquest equip. Així que quan va arribar a nosaltres Legend, i el meu company David Cabrerizo, (que a més, és l’H.A. del nostre Club aqui a Tarragona) em va dir que tenia tantes ganes de gos, que ell i jo vam decidir, que en David es faria càrrec d’en Kamel i jo em dedicaria a la petita.
tot i que els seus “jocs” i els seus “mimos” segueixen sent per a mi……….. Era cert, la Legend s’ajustava més a mi, una altra vegada batallar des de l’inici amb un cadell però amb molt de gust, vès quin remei!
Com veieu en aquest moment estem plenament dedicats a la pràctica del Ring.
2 responses to “Kamel”
serralada
22/08/2010 a les 22:17
Està molt bé, però t’has deixat de dir que va ser amb tu, amb qui jo vaig començar al Ring, si tu no m’haguessis portat a Argelès per a la meva formació “un altre gall cantaria”, diuen que “de ben nascut és ser agraït”, així que no em cauen els anells per reconèixer que si no m’haguessis introduït en el món del Ring, avui no seria qui sóc, si és que sóc algú.
Així que Susanita, Susi, gràcies a tu.
Can-Natura
22/08/2010 a les 23:27
El “gall que canta” está molt afinat perque seguin el que jo vaig deixar en aquell moment mira tu lo bé que has fet la feina , i vem anar junts a Argelès, jo no vaig portar a ningú.
De tota menera ara ja que “m’he fet gran”, hauràs d’aguantar els entrenaments que ens queden amb els meus Malis fins que em converteixi, com diu el meu fill………………….. en una iaia ringuera.